La Piiiu i en Pipiiu

Un matí fred d'hivern amb la glaçada sobre els fanals i el sol calent sorgint per l'horitzó, la Piiiu i en Pipiiu estan esterrossats damunt del niu gaudint d'aquests primers raig d'energia matinal. Situats en un bosc fantàstic ple d'arbres frondosos. Així és com passen els dies, amb menjar, temps per gaudir i companys amb qui compartir, on sentir-se com a casa i segur es senzill.

Piiiu i Pipiiu tenen moltes idees, són creatius i amb molta empenta, així que avui han pres la determinació de fer un petit viatge. Han decidit sortir del niu i volar amb energia i sense dubtar cel enllà. Els seus companys d'arbres els piulen des de les seves branques – on aneu? esteu bojos? Torneu aquí!!... - Però ells com si sentissin ploure allà, lluny, segueixen volant i volant. (el que els altres ocells no saben és que l'hivern serà molt dur i que ells també hauran de marxar ben aviat).

Recorregudes les primeres hores de viatge se'ls apropa un grup de quatre ocells interessant-se per la seva vida i per conèixer la seva destinació. Com per art de màgia i pel magnetisme que generen al ser sis ocells, en poca estona ja en són quinze i mentre el grup va creixent, comparteixen experiències, idees i projectes uns amb els altres i s'enriqueixen de nous coneixements, però també, de noves amistats, Piiiu ara pensa, una mica melancòlica, en els seus amics de l'arbre. (el que ella no sap es que es tornaran a retrobar ben aviat)

Com si de la intuïció és tractés Piiiu i Pipiiu junt als seus nous amics es dirigeixen cap a les terres calentes del sur. On els esperen dies de joia i alegria amb molts mes companys d'arbre, noves idees i noves aventures cap a on volar.