L'Estel i una Estrella

Feia bon temps i era prop de l'estiu. Tot i que no faltava aigua ja que tota la primavera havia estat plovent, les flors encara eren petites. La dolçor del seu pol·len ja començava animar a petits i grans, de totes maneres encara faltaven uns dies perquè la joia i la felicitat s'instal·lés a la comunitat d'abelles brillants, allà a la vall del riu.

Els grans començaven l'activitat frenètica d'aquells temps recollint pol·len d'aquí i d'allà per fer mel i no podien passar gaires hores amb els petits, a la escola, aquests compartien experiències i coneixements.

Durant aquells dia es podia escoltar el cant dels ocells per tota la vall, que animats per les bones temperatures, sortien a jugar, treballar, relacionar-se, parlar, respirar, viure...

L'Estrella, una abella de la vall no estava contenta com els altres, aquell matí l'Estel un company del rusc no la va tractar gens bé, ella estava enfadada però també trista perquè no podia fer res per canviar l'Estel.

Aquell dia tenia una cita amb els seus pares i germà a la rosella, un dels punts més populars de la vall on les flors eren més abundants. De camí va sentir a un company que parlava de l'Estel, aquest deia que estava trist perquè se sentia sol, i que per tal de que la gent l'escoltés, feia i deia coses desagradables. Li va caure una llàgrima a l'Estrella, no només ella estava trista, l'Estel també ho estava.

Aquell dia va ser diferents. Amb els seus pares i germà, ja no estava trista, ella tenia una família, que no se sentia sola, això la va posar tant contenta que va començar a pensar que podia fer per ajudar a l'Estel. Encara no sabia que faria però segur que aviat tindria una gran idea!

Aquella tarda va passar un núvol que ràpidament va ser apartat pel sol. Aquell era un dia per estar contents i el millor perquè els ocells cantin és un bon raig de sol.